ELS ANTECEDENTS
La posició geogràfica de Vilafranca de Conflent és realment immillorable des del punt de vista estratègic.
Situada al fons d’un accidentat congost rocallós pel qual discorre el curs del riu Tet, la vil·la controla perfectament el pas natural de comunicació entre la Plana del Rosselló i les valls de la Cerdanya, circumstància que va marcar, al llarg dels segles, el seu caire de plaça militar.
L’any 1092 Guillaume Raymond, comte de la Cerdanya, atorga la carta de fundació de la vil·la; on els privilegis i les exempcions fiscals afavoririen tots aquells que desitgessin instal·lar-s’hi. Això determina la construcció d’un primer recinte fortificat que es veu ampliat i reforçat amb el ritme del creixement econòmic de la vil·la, en els segles XII, XIII i XIV.
De tal manera, Vilafranca passarà del Comtat de Cerdenya-Rosselló a la Casa Comtal de Barcelona, després a les Corones d’Aragó i Mallorca i, finalment, a la Monarquia Espanyola. Així arribem a l’inici de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) amb la vil·la protegida encara per les seves antigues muralles medievals i unes escasses transformacions realitzades al llarg del conflicte.
Durant la Guerra dels Trenta Anys es va iniciar la revolta de Catalunya contra “... el rey nuestro Señor D. Felipe IV”, episodi conegut com la Guerra dels Segadors (1640-1652). Les Institucions catalanes van sol·licitar l’auxili de Lluís XIII de França i aquest fet va comportar la invasió francesa del Rosselló.
El 1654, finalitzat l’episodi dels Segadors però encara en ple conflicte entre les monarquies espanyola i francesa, Vilafranca capitulà davant de les tropes de Lluís XIV; dos anys després, quan aquestes tropes consideraven que la seva presència a la plaça era temporal i volent evitar-ne una futura reutilització per part espanyola, van procedir a la demolició de la pràctica totalitat de les primitives muralles medievals, deixant la vil·la incapaç de qualsevol defensa.
Però el desenvolupament de la guerra disposaria les coses d'una altra forma i la previsió dels militars francesos fou prematura després de la signatura de la Pau dels Pirineus (1659), mitjançant la qual no només la vil·la sinó també tots els territoris catalans de la vessant nord-Pirenaica van passar a la sobirania de Lluís XIV.
LA PLAÇA FORTA ABALUARTADA
Durant el curt període de pau que va seguir a la signatura de Tractat, la vil·la continuà desproveïda de muralles i pràcticament oberta. L’esclat d’una nova guerra (1667) i la presència de la gran plaça forta de Puigcerdà en mans espanyoles dominant la Cerdanya eren factors que aconsellaven una ràpida fortificació. Aquesta operació la duria a terme el Cavaller de Clerville, Comissari General de Fortificacions de Lluís XIV i consistiria, a la pràctica, en una senzilla reparació de les muralles medievals.
El 1668 l’enginyer reial Jacques de Borelly de Saint Hillaire, encarregat de la fortificació de les places frontereres del Rosselló, realitzà un projecte també sobre la base de l’antic recinte medieval, refent la muralla i proveint-la de baluards i revellins.
L’any següent es produeix la primera visita del Mariscal Vauban a Vilafranca, el qual, malgrat no considerar les obres de la plaça com a prioritàries, confeccionà un gran projecte de fortificació en el qual apareix, per primer cop, la idea de construir a l’altra banda del riu Tet un fort elevat sobre el recinte de la vil·la.
Malgrat això els treballs continuaren endavant d’acord amb les directrius de Saint Hillaire - agradables a la Corona per la modèstia dels seu cost- fins a l'acabament de la guerra el 1678. L’any 1679 Vauban tornà a visitar Vilafranca i es mostrà crític amb l’obra de Saint Hillaire, però la donà per bona rematant-la amb alguns retocs personals, al mateix temps que la complementà amb dues excel·lents realitzacions: el Fort de Libèria i la Cova Bastera.
Durant la seva dilatada història posterior de guarnició i plaça forta, les muralles de Vilafranca de Conflent foren objecte encara d’algunes actuacions puntuals, però tot i així, el seu aspecte actual no difereix gaire, en general, del que va tenir a finals del segle XVII.
El perímetre de la plaça determina una figura irregular lleugerament pentagonal i el seu eix major (est-oest) és quatre cops més perllongat que el menor (nord-sud), circumstàncies ambdues determinades per com n’era d’angost l’espai sobre el qual s’estableix.
Com ja hem exposat, s’utilitzà bàsicament l’antiga muralla medieval retallant-la, incrementant-la o fent-la més gruixuda allà on fóra convenient, reutilitzant tots aquells elements reaprofitables, principalment els camins de ronda i algunes torres. A aquest conjunt se li afegiren quatre baluards i dos semi-baluards. En una de les seves portes es col·locaria un pont llevadís, i a l’altra una barrera. El 1674 acollia a 650 soldats.
TEXT EN PREPARACIÓ
Centre de Documentació de Les Fortaleses Catalanes.(*) _________________________________________________
Les dades històriques emprades en la redacció d’aquest text han estat aportats, bàsicament, pel Sr. Guy Durbet de l’”Assotiation Culturelle” de Vilafranca de Conflent.
SITUACIÓ ADMINISTRATIVA
PROPIETAT: PÚBLICA
ADMINISTRADOR: AJUNTAMENT DE VILAFRANCA
MODALITAT DE GESTIÓ: VISITA TURÍSTICA.
VISITA: DE JULIOL A AGOST DE 10h A 20h. JUNY I SETEMBRE DE 10h a 19h. OCTUBRE I MAIG DE 10,30h A 12,30h I DE 14h A 17h.
VISITA GUIADA: AUDIO-GUIADA, LLIURE, GUIADA.
MITJANS DE CONTACTE:
Adreça postal: 32 bis, rue Saint-Jacques 66500 VILAFRANCA DE CONFLENT
Telf.: 0468961640
Fax: 0468960724
e-mail.: otsi-villefranchedeconflent@voila.fr
