LA FORTALESA DE BELLAGUARDA

ELS ANTECEDENTS

L'actual Bellegarde, com moltes altres fortaleses frontereres de l'Edat Moderna, és fruit dels grans trasbalsos político-militars que donaren pas a la creació dels estats europeus tal i com els coneixem avui.

Però a diferència d'altres de les seves germanes, aquesta té la particularitat d'estar situada gairebé a sobre mateix de la línia divisòria.

El Tractat dels Pirineus que clou la Guerra dels Trenta Anys determina el 1660 el trasllat de la frontera entre les monarquies espanyola i francesa gairebé cent quilòmetres cap al sud, al lloc actual. D'aquesta manera, allò que havia estat un vell castell medieval dels comtes del Rosselló esdevé el vigilant d'un important pas fronterer entre dos grans Estats.

Unes primeres obres de millora i actualització són dutes a terme el 1670 per Jacques de Borelly de Saint Hilaire, enginyer de Lluís XIV de França, però fins el 1679 no es procedirà a iniciar la construcció de l'actual fortalesa, seguint un projecte del mariscal Vauban.

Aquesta havia de poder allotjar una guarnició de 1.200 homes amb 150 cavalls i estaria dotada d'una potent artilleria.

Els treballs, encomanats a contractistes del Rosselló, són supervisats per Sylvestre Dubruelh, governador de la ciutadella de Perpinyà. Ja el 1686, quan Vauban torna en visita d'inspecció a la plaça afirma que serà "de les més boniques, de les millor situades, ben construïda i de les més importants".

LA FORTALESA

La fortalesa de Bellegarde ocupa una superfície de 140.000 m2, dels quals 8.000m2 estan edificats. Està composta per un camí cobert amb parapet i un glacis que envolta la fortalesa; un fossat excavat a la roca; i d'una primera muralla formada per cinc baluards: El Baluard del Portús, de Sant Andreu, de Panissars, d'Espanya i del Precipici.

Entre el baluard del Portús i el de Sant Andreu s'hi troba l'accés principal, la gran Porta de França dotada d'un pont llevadís que, a gran alçada, creua una bassa situada al fossat. Entre el baluard d'Espanya i el del Precipici hi ha la porta d'Espanya també amb pont llevadís.

Davant la porta de França s'estén un revellí tancat per un tercer pont llevadís.

Uns altres dos revellins defensen les cortines situades entre els Baluards de Sant Andreu i d'Espanya. La segona muralla s'aixeca sobre els terraplens dels baluards i les seves cortines. Desproveïda de fossat, està composta per cinc petits baluards amb les cortines corresponents superposats als de la primera muralla, un d'ells és una torre circular o baluard rodó, que per la seva originalitat constitueix un element excepcional i característic de la fortalesa.

Aquest segon recinte determina de manera perimetral el lloc on s'aixequen les diverses dependències on feia vida la guarnició, presidides per la capella, al nord, sobre la qual es troba el pavelló del Governador; i seguits a banda i banda, per les casernes de la tropa i els pavellons dels oficials. Aquests edificis delimiten l'ample espai ocupat pel Pati d'Armes.

Totes aquestes construccions tenen soterranis a prova de bomba; en els quals se situen la fleca, les cavallerisses, els allotjaments de tropa en temps de guerra, etc. Situada al cim d'un turó granític, la fortalesa no es pot abasti d’aigua de cap font natural.

Per resoldre aquest problema tant important, s'havien projectat cinc cisternes que recollissin les aigües pluvials. El 1683, Vauban feia una estimació de la seva capacitat: Quan estaran plenes, hi haurà aigua per a 1.200 homes durant quatre mesos i mig, a raó de tres litres diaris per cadascun; considerant que no plogui ni una sola gota d'aigua.

Tot i així, sens dubte les cisternes es van considerar insuficients, ja que es van reprendre els treballs d'excavació d'un pou dins del baluard de Sant Andreu.

Aquest pou és una obra colossal totalment excavada dins la roca, amb una profunditat de 63 m. i amb un diàmetre de 5. La part superior està revestida amb mamposteria. L'alçada mitja de l'aigua varia entre els 27 i els 30 metres, la qual cosa representa un volum aproximat de 800.000 litres.

L'ARMAMENT

Un inventari datat de 1705 comptabilitza 24 peces d'artilleria de diversos calibres, 2 morters, 858 mosquets, 38 fusells, 20 arcabussos, 35 alabardes i 35 partisanes; amb 32.000 bales de canó, 25 bombes i granades, uns 270.000 quilos de pólvora i aproximadament 357 tones de plom. Potentment armada, la plaça allotjava entre 500 i 600 homes en temps de pau. En temps de guerra podia contenir-ne el doble. De fet, cap assaltant no podia estar segur d'assaltar Bellegarde sense córrer el risc de ser pres durant l'atac per la guarnició de la fortalesa.

EL FORTÍ I ELS REDUCTES

En 1674 l'exèrcit espanyol recupera Bellegarde, una de les raons que forçaren a la capitulació va ser que aquests van aconseguir situar quatre canons a uns pocs centenars de metres al sud del castell on s'aixecava una feble fortificació amb palissada de fusta.

Aquesta artilleria va causar un gran desgast a la plaça. Tan aviat com els francesos recuperaren el fort l'any següent, varen decidir construir un fortí de mamposteria sobre aquell emplaçament estratègic. Es tracta d'una fortificació amb traçat d'hornabec tancat, composta per dos mitjos baluards amb la seva cortina per la banda sud, la que mira cap Espanya.

El front nord es troba defensat per una dent de serra i per un reducte. Es va cavar un fossat al peu de la cortina oest i a una part del front sud, essent la resta inaccessible.

Un camí cobert envolta aquesta obra i la comunica amb la fortalesa L'entrada de l´hornabec o fortí era protegida per un fossat i un pont llevadís, avui desapareguts.

A més de pavellons per a un centenar de soldats, cavallerisses i un polvorí situat al front nord, té una petita plaça d'armes sota la qual hi ha la cisterna amb un bonic pou cobert. Per tal de completar la defensa de la plaça i la vigilància de les altures properes, es van construir als voltants de la fortalesa forts reductes a diferents alçades: reductes del Precipici (1668), de Panissars (1678), i del Portús (1693).

LA HISTÒRIA

Des d'aleshores, Bellegarde acomplí el seu paper de guardià de la frontera i també de lloc de reserva de tropes i municions durant totes les campanyes dirigides per Lluís XIV a Catalunya: Guerra de la Lliga d'Augsbourg (1689-1697) i Guerra de Successió d'Espanya (1701 - 1715).

Després de la mort del monarca francès i un cop afermada la monarquia borbónica a Espanya, amb el seu nét Felip V, s'inicià per a Bellegarde un llarg període de pau. La fortalesa coneixeria de nou la guerra, quasi un segle més tard, durant la Revolució francesa.

El 1793, el general espanyol Ricardos va envair el Rosselló i va assetjar Bellegarde. Privada de tot i bombardejada sense descans durant dos mesos, la guarnició es va veure obligada a capitular. L'any següent el general Dugommier, després d'haver forçat l’exèrcit espanyol, aleshores comandat pel Duc de la Unió, a replegar-se a Catalunya, organitza el bloqueig de Bellegarde.

Prohibeix qualsevol bombardeig ja que vol oferir a França una fortalesa en bon estat. Quatre mesos i mig més tard els espanyols signen la capitulació. La plaça ja no coneixerà més la guerra. Servirà de parada d'etapa als soldats de Napoleó durant les campanyes de Catalunya (1808 - 1813).

L'exèrcit francès hi mantindrà un regiment fins just després de la Primera Guerra mundial; després, el 1939, Bellegarde servirà d'hospital durant la Retirada dels Republicans Espanyols, abans d'allotjar a soldats alemanys entre el 1943 i 1945. El 1965 és desafectat per l’Exèrcit.

El 1967 és declarat Monument Històric i venut en subhasta pública. Finalment el 1972 el municipi de Portús aconsegueix adquirir-lo per obrir-lo a la visita pública i a les manifestacions culturals.

Centre de Documentació de Les Fortaleses Catalanes

(*) __________________________________________________________________

*Les dades històriques emprades en la redacció d'aquest text han estat facilitats pel professor de la Universitat de Perpignan Sr. Joan Tocabens.