FORTALESA DE MONTJUÏC

ELS ANTECEDENTS

Malgrat la immillorable situació estratègica de la muntanya de Montjuïc en relació a la ciutat de Barcelona, no es pensà en fer-ne ús militar fins a l'esclat de la "Guerra dels Segadors" (1640-1658), episodi català de la Guerra dels Trenta Anys. Fins aquell moment només existia al cim de la muntanya, a només 200 m. d'altitud, una torre de vigilància o talaia d'origen medieval que, mitjançant un codi de senyals preestablert, alertava la ciutat de la proximitat d'embarcacions.

Iniciada la revolta de Barcelona el 1640, el Consell de Cent organitzà la defensa de la ciutat i, per primera vegada, es decidí fortificar Montjuïc. A tal efecte es redactà un projecte de construcció d'un fort de carreus, que les dificultats del moment deixarà reduït a un quadrilàter terraplenat defensat per una trinxera. Al centre, a mode de cavaller, hi quedarà l'antiga talaia medieval.

Després de la capitulació de Barcelona davant les tropes de Felip IV el 1652, l'improvisat fort passà a mans de la Corona i desde aquell moment seran els enginyers reials qui redactaran els projectes destinats a fortificar formalment el cim. El primer el signà, el 1672, D. Lorenzo Tossi. Posteriorment, un cop acabada la Guerra dels Vuit Anys, es realitzà un segon, el 1696, pel mestre de camp i enginyer major de Carles II D. José Chafrión. Aquest notable enginyer valencià tenia al seu càrrec la posada al dia de la fortificació del Principat.

El gran impulsor de les obres en aquest període, previ a la Guerra de Successió, va ser el virrei D. Francisco de Velasco. Durant els seus dos mandats (1698-1701 i 1703-1705) va preconitzar la gran importància que tenia Montjuïc, no només per a la defensa de la ciutat de Barcelona sinó també per a prevenir la possibilitat de futures revoltes. La historia confirmaria com n'estava d'encertat, entre d'altres, D. Francisco en les seves prediccions.

Al llarg de la faceta catalana de la Guerra de Successió (1705-1714) el fort de Montjuïc jugà un paper clau en la defensa de la ciutat, essent en diferents ocasions perdut i recuperat. Un cop aquesta finalitzà, es tornaren a fer obres de reparació i millora fins que el 1751, sota el regnat de Ferran VI, el comandant del Cos d'Enginyers D. Juan Martín Zermeño projectà i dirigí els treballs que faran de l'anomenat Castell de Montjuïc de Barcelona la segona fortalesa de Catalunya.

EL CASTELL-FORTALESA DE MONTJUÏC

L'enginyer Zermeño aprofita el disseny del fort del Virrei Velasco i també algun dels seus elements de millor factura, com el gran baluard que porta el nom d'aquest Virrei; enruna la resta i construeix de bell nou adaptant-se a la naturalesa del terreny. Les obres es van acabar el 1779 i els seus cost estimat va ser de nou milions de reals de billó.

La Fortalesa que ha arribat als nostres dies correspon, en línies generals, al projecte realitzat per Zermeño. Ocupa una superfície de 200.000m2, inclòs el glacis, i s'estructura en dues unitats: el fort pròpiament dit i un gran hornabec.

El fort té planta lleugerament trapezoïdal i presenta, en el front que mira a la ciutat, dos baluards, els dos amb galeries acasamatades al fossat: el de Sant Carles i el de Santa Amàlia, aquest darrer dotat d'un gran orelló amb cargol i poterna. A la cortina que els uneix s'hi obre la porta principal, precedida per un pont llevadís i estable, i una àmplia plaça d'armes. Partint d'aquest front, a banda i banda, dues cortines tanquen el recinte cap al front de terra, compost per dos mitjos baluards flanquejant la que podríem anomenar porta de terra, que dóna accés directe al fossat, protegida per un revellí acasamatat.

L'interior del recinte l'ocupa, o mode de cavaller o "mascle", un gran edifici quadrangular amb cobertes a prova de bomba, el qual dóna cabuda a l’habitatge del governador i pavellons d'oficials així com a l'arsenal, fleca, letrines, cuines i altres serveis. Aquestes dependències es desenvolupen al voltant de l'espaiós pati d'armes porticat. El subsòl del front de mar, incloent la cara corresponent del baluard de Sant Carles, és ocupat per una extensa i àmplia galeria discontinua de doble cruixia en la seva major part i amb obertures a l'exterior: el seu fi era donar cabuda als dormitoris de tropa, magatzems de pólvora, ormeigs i queviures, armer, etc.

Sota el pis del pati d'armes i del baluard de Santa Amàlia dues espaioses cisternes amb una capacitat aproximada de tres milions de litres recollien les aigües pluvials.

L'abans esmentat fossat del front de terra actua a mode de tall de gola del gran hornabec. Aquesta singular obra de traçat irregular aprofita elements de la primera línia defensiva del temps del Virrei Velasco, com ara el baluard que porta el seu nom, el semibaluard de la Llengua de Serp i les petites mitges llunes. El baluard de Velasco és el més gran de la Fortalesa, de planta també irregular, està dotat d'una vintena de troneres i una galeria inferior espitllerada. Com el de la Llengua de Serp, té orella i cargol de baixada al fossat. La cara i el flanc d'aquest darrer baluard es cobreixen, a mode de contraguàrdia, amb les anomenades llunetes de mar i de terra, ambdues acasamatades. Una depressió natural del terreny a la gola de l'hornabec es va acondicionar com a bassa per a la recollida de les aigües pluvials.

La Fortalesa va arribar a muntar 120 peces d'artilleria de diversos tipus i calibres i la seva guarnició màxima operativa es podia xifrar en uns 1.200 homes.

L'ENGINYER

Juan Martín Zermeño personifica, de forma clara i precisa, l'esperit il·lustrat de les classes elevades més properes a la Monarquia; esperit que, imbuït en la formació dels enginyers militars, va donar lloc a una sèrie d'excel·lents professionals que van saber unir perfectament el servei exclusiu als interessos de la Corona amb el desig de situar el país en el camí del progrés i la modernitat.

Tot això es fa palès a l'obra del gran enginyer nascut a Ciudad Rodrigo. En el cas de Montjuïc, per elementals raons econòmiques, es va veure precisat a aprofitar una sèrie d'elements preexistents que potser el van privar del lluïment de l'obra nova però, tot i així, per poc que s'analitzi, es posa de manifest el seu segell personal de bon fer. La seva empremta perdura en l'elegància de proporcions, en l'ordre, la higiene, la comoditat i sobre tot, en la cura obsessiva per la optimització d'espais, posat de manifest en el nostre cas pel constant aprofitament interior dels terraplens.

HISTORIAL BÈL·LIC

En total oposició amb el dens historial del vell fort de les guerres de Els Segadors, dels Vuit Anys i de Successió, la nova obra de Zermeño es veurà allunyada dels conflictes bèl·lics, en els quals mai més no tornarà a participar activament, i quedarà reduïda a només una de les funcions per les quals va ser recomanada la seva construcció per virreis i enginyers reials: "...contra avalots, motins i rebel·lions de la plaça de Barcelona".

MONTJUÏC AVUI

El 1960 el govern del General Franco cedeix a l'Ajuntament de Barcelona "...el Castillo de Montjuïc con sus fosos y glacis, a fin de que sean destinados al Museo del Ejército". Aquesta instal·lació, inaugurada el 1965, és la segona en el seu gènere a l'Estat Espanyol i a la seva presència es deu, sens dubte, la preservació de la Fortalesa.

El Castell de Montjuïc és, a l'actualitat, el monument militar millor conservat i amb major grau de manteniment de Catalunya, i l'únic al qual li ha estat donat un ús alternatiu apropiat.

Això, no obstant, no ens priva de reconèixer que la seva continuada permanència en actiu ha tingut com a contrapartida les inevitables adaptacions als usos de cada moment que, per això, malgrat el seu immillorable aspecte extern, es fa molt difícil la seva interpretació didàctica integral per la total desaparició dels seus elements funcionals interiors originals.

Centre de Documentació de les Fortaleses Catalanes (*)

__________________________________________________________________

* Les dades històriques usades en la redacció d'aquest text han estat extretes de l'obra "Història de Montjuïc i el seu Castell" original del professor D. Pedro Voltes Bou; Ajuntament de Barcelona, 1960.

SITUACIO ADMINISTRATIVA

PROPIETAT: PÚBLICA

ADMINISTRACIÓ: AJUNTAMENT DE BARCELONA I PATRONAT DEL CATELL DE MONTJUÏC.

MODALITAT DE GESTIÓ: VISITA TURÍSTICA I MUSEU MILITAR

VISITA: DE 9:00 h. A 21:00 h. (DILLUNS TANCAT)

MODALITAT DE VISITA: LLIURE

MITJANS DE CONTACTE: (0034).93.329.86.13