Les velles fronteres sempre varen ser un indret especial, en el que es varen donar unes circumstàncies particulars que, al llarg del temps, varen crear una forma de vida pròpia i característica. Aquest manera de conviure especial, adquirida al ritme de la política dels estats, va fer del territori fronterer una solució de continuïtat entre ells –una espècie de tercer país, o encara millor i amb més propietat, un espai d’història comú-.
Les fortificacions han estat, sense cap mena de dubte, un símbol tradicional de la frontera. Al llarg dels segles, les obres defensives varen passar a formar part integrada del paisatge, de la mateixa manera que varen exercir una influència capital sobre el territori. D’aquí la importància del seu coneixement per a la comprensió de la realitat històrica i cultural d’una part considerable del país.